Les dones a l’aixecament del gueto de Varsòvia

Les dones a l’aixecament del gueto de Varsòvia: una reivindicació de la seva lluita. (A la memòria de totes elles amb motiu 80è aniversari de l’aixecament del gueto de Varsòvia)

"Els jueus moren davant dels meus ulls i no puc ajudar-los. No heu intentat mai esclafar-vos el cap contra una paret?» Tosia Altman

Una mica d’història

Niuta Tajtelbaum, Rachel (Sarenka) Zylberberg, Tosia (Taube) Altman , Mira Fucherer, Zivia Lubetkin Ester Altenberg, Malka Alterman, Miriam Heinsdorf, Batya Mordkowicz, Towa Dawidowicz, Pola Elster, Mira Izbicka, Sarah - Krysia Biderman, Genia Bar, Dvora Baran, Batya Temkin – Berman, Miriam Szifman, Sara Żagiel, Miriam Rotblat, Rut Hejman, Towa Frenkel, Tosia Berman, entre d’altres, no tenien més de trenta anys i van tenir un paper actiu i determinant en l’aixecament del gueto de Varsòvia, començat a construir l'1 d'abril de 1940 pels alemanys amb el propòsit de tancar-hi jueus portats de diferents llocs de Polònia i d'altres països ocupats pel Tercer Reich.

En el moment màxim d'ocupació s’hi van amuntegar dins dels seus murs unes 460.000 persones, en una àrea de 3,4 quilòmetres quadrats. Ja entre novembre de 1940 i juliol de 1942 unes 100.000 persones hi van morir de fam o de malalties.

El 22 de juliol de 1942 els alemanys van començar a deportar massivament els jueus del gueto al camp d'extermini de Treblinka i el gener de 1943 van començar les primeres accions de resistència armada dels jueus que hi quedaven contra aquestes deportacions. Dins dels murs la principal organització de resistència era la Żydowska Organizacja Bojowa (ŻOB, Organització de Lluita Jueva), que agrupava jueus esquerrans i estava dirigida per Mordehai Anielewicz, de 23 anys. Cap a finals de 1942 el ŻOB tenia uns 600 combatents i mantenia contactes amb l'Armia Krajowa (AK, Exèrcit Nacional), la principal organització de la resistència polonesa, que va proporcionar als jueus del gueto munició i algunes armes.

El 18 d'abril de 1943, el cap de les SS, Heinrich Himmler, va donar ordre de liquidar el que quedava del gueto de Varsòvia, on romanien entre 50.000 i 70.000 jueus. A les 6 del matí del dia 19 van arribar soldats i policies alemanys acompanyats per col·laboracionistes d'Ucraïna i Letònia. Els combatents del ŻOB els esperaven a la cruïlla dels carrers Nalewki i Gęsia i els membres del ŻZW estaven atrinxerats a la plaça Muranowski. Quan els alemanys van arribar a l'entrada del carrer Nalewki, els membres del ŻOB van atacar amb granades de mà i còctels Mòlotov.

El 19 d’abril va ser el començament de l’aixecament del gueto de Varsòvia, el dia en què els jueus celebren l’inici de Péssah, el quinze de mes de Nissan, on es recorda l’alliberament del poble hebreu de l’esclavitud d’Egipte. Sabien que no tenien possibilitats de vèncer contra la poderosa maquinària de guerra alemanya i eren conscients que l’objectiu era morir amb dignitat, és a dir, lluitant.

El 8 de maig de 1943 uns 120 insurgents del ŻOB van morir en l’anomenat «búnquer Anielewicz» , entre ells el seu líder, Mordehai Anielewicz, i la seva companya, Mira Fuchrer. Unes 15 persones van sobreviure, però alguns van morir aviat de ferides o d’enverinament per gas, mentre que altres van morir més tard. Aquest búnquer és una tomba col·lectiva ja que després de 1945 no es van realitzar treballs d'exhumació. A causa de les similituds amb els esdeveniments que van tenir lloc a Masada, antiga fortalesa jueva assetjada pels romans, el búnquer del carrer Mila és anomenat "la Masada de Varsòvia".

Niuta Tajtelbaum, Rachel (Sarenka) Zylberberg, Tosia (Taube) Altman , Mira Fucherer, Zivia Lubetkin Ester Altenberg, Malka Alterman, Miriam Heinsdorf, Batya Mordkowicz, Towa Dawidowicz, Pola Elster, Mira Izbicka, Sarah - Krysia Biderman, Genia Bar, Dvora Baran, Batya Temkin – Berman, Miriam Szifman, Sara Żagiel, Miriam Rotblat, Rut Hejman, Towa Frenkel,

Tosia Berman... no van assumir un paper merament auxiliar ni secundari sinó tot el contrari, van tenir un paper actiu i determinant en l’aixecament del gueto de Varsòvia: sortien de les muralles del gueto per contactar amb la resistència polonesa antinazi, obtenien armes, organitzaven operacions de combat, lluitaven a primera línia o s’organitzaven per sobreviure per les clavegueres de Varsòvia. Reitero: cap d’elles arribava als trenta anys d’edat.

La joventut escapçada dels moviments juvenils (tnuot noar)

La majoria es van formar al voltant del que es coneix com les tnuot noar (נוער תנועת en hebreu) o, el que és mateix, els moviments juvenils sionistes. Aquestes organitzacions estaven formades per nens i adolescents jueus i tenien un objectiu educatiu molt clar i definit: el seu desenvolupament educatiu, social i ideològic que posava èmfasi en el sionisme, que cada vegada prenia més força a mesura que l’antisemitisme i els pogroms s’anaven escampant per Europa com una taca negra.

Tots aquests moviments juvenils sionistes van ser creats a l’Europa oriental a inicis del segle XX motivats ideològicament pel desig del renaixement nacional del poble jueu. Influïts tant per les idees de Herzl, Jabotinsky, Iossef Trumpeldor o Aaron David Gordon, van ser molt crítics amb la societat i les seves estructures, les quals les volien transformar radicalment.

Durant l’Holocaust foren el nucli de la resistència jueva tant a dintre com a fora dels guetos i van tenir un paper central en la «resistència espiritual» que va es va viure en els guetos (creació d’escoles clandestines, activitats culturals, concerts, diaris i publicacions clandestines, etc.). Pràcticament, totes elles estaven vinculades a alguns dels moviments juvenils més importants: ha-xomer ha-tsair i el moviment DROR.

El moviment Ha-xomer ha-tsair (עירִצָהַ מרֵוֹשׁהַ, la jove guàrdia) va ser creat per un grup d’intel·lectuals jueus socialistes el 1913 a Polònia i és el primer moviment sionista i socialista basat en l’escoltisme. Promovia l’Alià (la immigració a Erets Israel i la creació dels quibuts) amb l’objectiu de desenvolupar una forma de vida col·lectiva. Mordehai Anielewicz, líder de l’aixecament del gueto de Varsòvia, en formava part.

El DROR (דרור (va ser l’altre moviment sionista i socialista. Va ser fundat abans de la Primera Guerra Mundial a Rússia i, com el moviment ha-xomer ha-tsair, va promoure els valors nacionals i socialistes com també la cultura jueva. Molts dels seus membres van participar en l’autodefensa jueva a Rússia. Després de la revolució bolxevic, el DROR va passar a la clandestinitat, va traslladar la seu central a Polònia i el 1925 es va unir a Poalei Sion.

Aquests moviments juvenils van jugar un paper clau i central en la història jueva i en la història de la judeïtat entre les dues guerres mundials i, molt especialment, durant l’Holocaust on els seus líders van dirigir l’organització i la resistència jueva tant en els guetos com en els camps nazis de la mort.

Els noms i els rostres

Rachel (Sarenka) Zylberberg (1920), col·laboradora activa del moviment ha-xomer ha-tsair, després de l’ocupació alemanya a Polònia, va deixar Varsòvia i es va traslladar a Vílnius, Lituània, on va viure amb la seva parella, Moixé Kopito, amic íntim de Mordehai Anielewicz, i amb qui va tenir una filla, Maia, nascuda el 22 de febrer de 1941.

El 22 de juny de 1941, l'exèrcit alemany va atacar les posicions soviètiques a l'est de Polònia. Sarenka va explicar més endavant la deportació i l’extermini dels jueus del gueto de Vílnius a Ponar: «Va ser una nit horrorosa. Nosaltres, els membres del moviment ha-xomer ha-tsair , ens vam amagar. Vam sentir les veus que sortien del carrer. Els vehicles alemanys es van aturar i, a continuació, vam sentir veus, crits, trets, plors... Així és com van evacuar un carrer rere l’altre. Fins on? Als boscos propers a la ciutat, Ponar.»

Sarenka es va amagar al Convent de les Petites Germanes dominicanes poloneses juntament amb Abba Kovner i Joseph Shamir i amb uns vint camarades més. Allà es va concretar la idea de la revolta.

Després que Moixé Kopito fos assassinat pels nazis mentre intentava comprar llet per a la seva filla, Sarenka va col·locar Maia en un orfenat a Vílnius, amb el nom de Yodviga (Jadwiga) Sogak. Fins a dia avui, aquella nena no ha estat mai localitzada. Sarenka va ser una de les poques líders que es van reintroduir al gueto en lloc de fugir-ne. Teniu un objectiu molt clar: difondre el pla nazi per erradicar els jueus. Va informar de les massacres dels jueus a Ponar, motiu pel qual Sarenka es va enfrontar repetidament als seus companys, fins que va convèncer Mira Fuchrer, la parella de Mordehai Anielewicz, i finalment el mateix Anielewicz, així com altres líders del moviment, de la gravetat de la seva situació i de la necessitat de defensar-se i rebel·lar-se contra els nazis dintre del gueto. Va morir el 1943.

Tosia (Taube) Altman (1919) va ser una de les fundadores del moviment juvenil Ha-xomer ha- tsair a Varsòvia i juntament amb Mordehai Anielewicz va ser membre del ZOB durant la revolta

del gueto de Varsòvia. Va ser un dels enllaços més importants fora del gueto i va aconseguir arribar a tots els racons de la Polònia ocupada, entrant en contacte amb grups de resistència jueus fora del gueto i proporcionant-los actualitzacions sobre la seva dramàtica situació, a més de donar material educatiu prohibit pels nazis. Taube també va ajudar en el contraban d'armes i a entrar explosius dintre del gueto.

Durant l’aixecament va transmetre per telèfon a l’altra banda tot el que estava passant. Tosia Altman va escapar d’un intent de captura el 18 de gener de 1943 i es va traslladar a un búnquer del ZOB. Va ser una de les poques persones que va sobreviure a la batalla el 8 de maig on Mordehai Anielewicz va morir. Malgrat patir ferides a la cama i al cap, Altman va poder unir-se a un grup d’uns setanta-cinc combatents de la resistència que van deixar el gueto el 10 de maig, escapant-se’n a través de les clavegueres.

El 25 de maig de 1943 va patir greus cremades en un incendi accidental mentre estava amagada amb membres de la Resistència polonesa. La Gestapo la va arrestar i va morir poc després per no rebre tractament mèdic i a causa de les tortures.

Zivia Lubetkin (1914) va ser una de les líders de l’aixecament del gueto de Varsòvia i una de les 34 combatents que van sobreviure a la guerra. L’any 1942 va ajudar a fundar el Bloc Antifeixista Sionista d’esquerres. També, com a fundadora del ŻOB, va servir al consell polític de la comunitat jueva de Varsòvia, al Comitè Nacional Jueu (Żydowska Komitet Narodowy, ŻKN) i va formar part del Comitè de coordinació, una organització que comprenia el ŻKN i la Unió General Sionista del Treball (Bund), que patrocinà el ŻOB.

Durant els seus anys d’activitats subterrànies, el nom de “Cywia” es va convertir en la paraula clau de Polònia en les cartes enviades per diversos grups de resistència, tant dins com fora del gueto. Després de dirigir el seu grup de combatents supervivents a través de les clavegueres de Varsòvia amb l'ajuda de Simkha "Kazik" Rotem els darrers dies de l'aixecament del gueto (el 30 de maig de 1943), va continuar les seves activitats de resistència fora del gueto i va participar en la revolta polonesa de Varsòvia el 1944. El 1961 va testificar en el judici del cap de guerra nazi, Adolf Eichmann, a Jerusalem.

Va morir el 1976. La seva neta, Roni Zuckerman, va ser la primera pilot de combat de la Força Aèria israeliana el 2001.

Niuta Tajtelbaum (1918) va ser una de les primeres a formar part del partit obrer polonès. Niuta Tajtelbaum era una noia rossa i “per això” se li va encarregar importants serveis fora del gueto. Va treballar com a missatgera de la Resistència Jueva amb el nom de «Wanda», va transportar armes i va instruir els seus camarades en el seu ús. Era comunista i membre de l’Armia Ludowa a Varsòvia, un dels principals moviments de resistència polonesa, fundat pel Partit Obrer Polonès. Durant les deportacions massives de l'estiu de 1942, va abandonar el gueto i es va unir als partidaris per combatre els alemanys. Després va tornar a entrar al gueto.

Va estar al capdavant de la unitat especial "Spetzgruppe" del subterrani comunista polonès de l’Armia Ludowa, perpetrant missions com robatoris a bancs o col·locant una bomba en un cinema i en el teatre "Kammerlicht Spiel", al carrer Marszalkowska número 8 el 17 de gener de 1943. Els alemanys van establir un preu de 150.000 zloty per al seu cap.

Durant l’aixecament del gueto de Varsòvia, va formar part d’un grup que va combatre una unitat d’artilleria alemanya que estava atacant dintre del gueto. Va ser atrapada el 19 de juliol de 1943, torturada i assassinada.

Allà on la mort i la derrota tenien les mans plenes...

Niuta Tajtelbaum, Rachel (Sarenka) Zylberberg, Tosia (Taube) Altman , Mira Fucherer, Zivia Lubetkin Ester Altenberg, Malka Alterman, Miriam Heinsdorf, Batya Mordkowicz, Towa Dawidowicz, Pola Elster, Mira Izbicka, Sarah - Krysia Biderman, Genia Bar, Dvora Baran, Batya Temkin – Berman, Miriam Szifman, Sara Żagiel, Miriam Rotblat, Rut Hejman, Towa Frenkel, Tosia Berman...allà on la mort i la derrota tenien les mans plenes, allà on cada minut, cada hora, cada dia en aquell infern era una batalla, mai no van actuar ni de forma passiva ni en actitud de rendició. Van lluitar per la vida, per la supervivència, per la dignitat.

Ens podríem preguntar si les dones que van lluitar en l’aixecament del gueto de Varsòvia són les «Reines Esters» de la història jueva moderna perquè totes elles, com la reina Ester, van desafiar l’autoritat i van tenir el coratge de rebel·lar-se i de lluitar per sobreviure com a poble.

Marta Castillon