Li van dir a la meva filla: no sembles jueva!
La comunitat jueva Atid (futur en hebreu) va néixer el 1992 quan un grup de jueus, en la seva majoria argentins, va decidir separar-se de la Comunitat Israelita de Barcelona, l’única aleshores, formada per, bàsicament, jueus sefardites (vinguts del Marroc, del nord d’Àfrica, de Turquia). “La comunitat també es va crear perquè les famílies necessitaven una contenció i un marc jueus per als seus fills”, diu Sílvia Leida. Atid, que es va definir com a reformista (“entre altres coses vol dir que els preceptes se segueixen d’una manera no exacta com fan els ortodoxos o els conservadors”) avui és mazortí. “La línia entre reformista i mazortí és molt fina, però existeix”, diu Leida.
La nostra és una comunitat igualitària, on la dona té les mateixes funcions que l’home
Falten pocs dies per a dues de les celebracions més importants del judaisme, el Roix ha-xanà, l’any nou jueu, i el Yom Kippur, el dia de demanar perdó, de l’expiació. En parlem amb la presidenta de la comunitat Atid, Sílvia Leida, que ens recorda que els jueus, com els catalans, no celebren el “Fin de Año”, sinó el “Cap d’Any”, el principi. Així, Roix ha-xanà vol dir començament de l’any. Aquest cop el 5779.
Com celebren el nou any?
El calendari jueu es guia per la lluna i l’any nou normalment coincideix entre setembre i octubre. Aquest any el celebrem el dia 10 de setembre. Normalment fem una cerimònia religiosa quan cau el sol el dia abans i un sopar familiar. Normalment les festes jueves són molt familiars, per estar amb gent propera, família i amics.
I deu dies després d’aquesta festa ve el Yom Kippur. És la festa de demanar perdó?
Yom Kippur és el dia del perdó. En el judaisme, a diferència, potser, del catolicisme, el jueu no necessita intermediaris per expiar els seus pecats. Has de demanar perdó a la persona i després aquest dia es fa un dejuni de 24 hores perquè així tots recordem que és un dia en què has de demanar perdó. És un dia molt especial, diria que fins i tot jueus que no tenen la necessitat de resar durant tot l’any o gent que no va a la sinagoga, el dia de Yom Kippur van a la sinagoga. Aquell dia la sinagoga queda petita. Després a casa i per trencar el dejuni es torna a fer una petita celebració familiar.
No creu que la realitat dels jueus catalans és molt desconeguda?
Mireu, quan la meva filla va anar a la universitat un dia va dir que era jueva. I una noia li va dir: “ui, doncs no ho sembles!”. Li van dir “no ho sembles” perquè la gent no té ni idea de què és ser jueu, de qui som, ni què fem. Els jueus catalans en som molts, hi ha jueus a Catalunya des de l’edat mitjana tot i que la Inquisició va fer molt mal. El que ha passat a Catalunya és que hi ha hagut 500 anys d’ignorància i de divulgar un estereotip d’una cosa que no existeix. La gent no sap què és però per si de cas... uffff! Jueu era un insult. I sense saber què és ser jueu. Això és molt greu.
Potser per això, pel desconeixement, hi ha gent que no té vergonya a acusar els independentistes de nazis?
És una cosa terrible perquè banalitzem una cosa que va ser un horror. La gent que banalitza el nazisme en primer lloc jo crec que haurien de llegir un llibre de Primo Levi que es diu Si això és un home per entendre què va ser aquell horror i que nazi no es pot utilitzar com un insult. Nosaltres no ens ho hem de prendre com un insult: és una cosa molt més seriosa. El que cal fer és pedagogia, des de les escoles a les universitats. La ignorància és molt atrevida: es confonen coses, la gent parla sense saber.
Com és que s’ha oblidat tan de pressa aquesta part de la història?
S’ha oblidat perquè mai s’hi va voler aprofundir gaire. Es va voler passar pàgina molt de pressa i a les escoles en una època s’hi passava de puntetes i ara ni això. Els que van sobreviure a aquella època quasi bé han mort tots. Aviat ningú ho podrà explicar en primera persona i correm el risc de l’oblit.
Com és la seva comunitat?
La nostra és una comunitat tradicional, igualitària, on la dona té les mateixes funcions que l’home; pot fer qualsevol cerimònia. Aquesta seria una de les grans diferències amb la comunitat ortodoxa, per exemple.
I hi ha molts conversos?
Molts. Hi ha gent que es va començar a convertir fa vint anys. Però sí que en els últims anys hi ha hagut moltes conversions... o bé perquè hi ha gent que ha volgut fer el retorn o bé perquè els seus avantpassats ho eren i han sentit la necessitat de fer-se’n. També hi ha molta gent amb molta afinitat cap al judaisme i el poble jueu però que no acaba fent la conversió potser per la part més religiosa.
