17 Tammuz 5784
El dejuni comença el dimarts 23 de juliol a les 4:56 del matí i acaba a les 21:56 (horari de Barcelona)
Dimarts que ve 23 de juliol és 17 de Tammuz, dia de dejuni parcial per recordar els 5 desastres que van esdevenir en aquesta data, segons Mishná Taanit 4:6, a saber: en aquesta data Moisès va trencar les Taules en veure el vedell d'or que el Poble d'Israel havia construït al desert en la seva absència; els romans van prohibir els sacrificis al Temple; les muralles del Temple de Jerusalem van ser destruïdes; un tal Apostomos va cremar un sefer Torà (no sabem en quines circumstàncies) i es va col·locar un ídol al Temple (pot ser que fos també Apostomos qui ho fes, o no).
El 17 de Tammuz inaugura un període de 3 setmanes de dol que culmina al 9 d'Av, una altra data que acumula calamitats i atrocitats que han marcat la història del poble jueu, obligant-nos a resistir o desaparèixer. El record dels moments que han marcat la nostra història ens ha ensenyat a resistir i seguir endavant, malgrat tot. Avui dia, al mes de Tammuz d'aquest nefast 5784 que tant dolor ens ha portat, en què encara ens dolem per l'absència dels ostatges segrestats el 7 d'octubre, pels absents permanents que ja no tenen possibilitat de tornar mai més , i pels que pateixen la violència i el terror, què aprendrem del 17 de Tammuz? Quin significat donarem al dejuni de Tammuz?
El dejuni de Tammuz és una possibilitat que tenim tots plegats d'atendre amb assossec i amb humilitat el desastre que ens ha sobrevingut. És un moment per deixar enrere els nostres personalismes i les nostres petites i estretes esferes on ens atrinxerem amb els nostres egoismes i les nostres mesquineses, i asseure'ns a meditar en el que ens ha passat com a col·lectiu, recordar-ho i lamentar-ho, per després poder aixecar-nos i seguir endavant amb més força i amb la ferma creença en un futur millor.
