ELS NOIS DE L'AMIA
Amb motiu del 30è aniversari de l'atemptat terrorista a l'AMIA, el diari LA NACION presenta un documental sobre la història d'un grup de gairebé 800 voluntaris - adolescents entre 15 i 20 anys - que va formar part d'un equip de rescat heroic de milers de llibres de la runa.
La Nació, 18 Juliol 2024
El 18 de juliol de 1994 els estudiants porteños estaven de vacances d'hivern: alguns a Buenos Aires, altres de viatge o alguna cinquena o campament. Els que eren a la ciutat van escoltar el soroll de l'explosió, els altres se'n van assabentar després - potser dies més tard perquè en aquella època no hi havia cel·lulars i molt menys WhatsApp. Per a tots ells, les vacances del 94 quedarien gravades a la seva memòria com el moment quan va passar l'atemptat terrorista més gran del nostre país: l'explosió de l'edifici de l'AMIA.
El documental que acompanya aquesta nota explica la història d'un grup d'aquells nois que es va animar a més i va decidir actuar, que es va endinsar - des del primer dia - a la runa i va passar les vacances d'hivern entre restes humanes, olor de mort i perill d'esfondrament. El vídeo també relata la història d'Ester i Abraham de l'Institut IWO, l'Institut Jueu de Recerca que funcionava al tercer i quart pis de l'edifici de l'AMIA. Van ser ells dos els que van tenir la idea de convocar aquest grup de joves per encomanar-los una tasca titànica: rescatar entre les ruïnes, llibres i documents històrics del poble jueu, quadres, objectes rituals i fins i tot un piano que estaven guardats a l'IWO. Tots aquests materials tenien un valor immens per a la comunitat jueva argentina i internacional.
Els nois de seguida van acceptar el desafiament, fins i tot van continuar treballant en el rescat després que van acabar les vacances d'hivern. Amb molt d'esforç i enginy, els joves van armar passamans, ponts que travessaven el buit que havia deixat l'explosió, rampes i escales improvisades per poder enfilar-se per les parets que quedaven dempeus i, així, salvar des de bosses plenes de llibres fins a mobles pesants. Amb el córrer dels mesos, es van anar sumant més estudiants que anaven a micros, a la sortida de les seves escoles, per col·laborar. Arribaren a ser, en total, 800 adolescents d'escoles jueves i no jueves.
El procés del rescat va ser llarg, es va estendre durant diversos mesos, però els nois no van perdre mai l'entusiasme. A tots ells, Ester i Abraham els van explicar que hi havia alguns llibres i objectes que tenien una història molt especial. Al final de la Segona Guerra Mundial es va establir l'organització “Reconstrucció Cultural Jueva” amb l'objectiu de recuperar pertinences del poble jueu que havien sobreviscut als saquejos i destrucció dels nazis a diversos països d'Europa: des d'objectes personals –com a partides de naixement , fotos i discos- fins a roba dels camps de concentració, llibres i obres d'art. La majoria dels materials recuperats van ser portats als Estats Units i Israel, però alguns van arribar a Buenos Aires i es van guardar a l'arxiu de l'IWO. Després de l'atemptat de l'AMIA, tots ells van quedar novament sepultats entre runes i cendres. Així, aquests adolescents van tornar a rescatar aquests mateixos llibres, documents, obres d'art i objectes, que van anomenar: “els salvats dues vegades”.
Ningú sap ben bé qui va ser, però en un moment algú va començar a trucar a aquest grup d'adolescents “La Segona Brigada de Paper”. No tots sabien per què els deien així i l'Ester els va haver d'explicar. Quan Alemanya va envair Lituània, l'exèrcit nazi va intentar saquejar la seu de l'IWO que funcionava a la capital d'aquell país. Però un equip de treballadors va aconseguir amagar una quantitat significativa de llibres. A aquest grup de lituans se'ls va conèixer com “La Brigada de Paper” i aquesta va ser la inspiració per cridar d'igual manera els joves rescatistes del 1994.
Amb testimonis dels protagonistes del rescat i material d'arxiu inèdit, Els nois d'AMIA: la segona brigada de paper retrata la història d'aquest grup d'adolescents que, abruptament, va haver de transitar el pas a l'adultesa entre l'horror del terrorisme il´esperança de preservar la memòria.
Veure el documental: https://www.youtube.com/watch?v=AxpuJgXpUM0
