YOM KIPPUR 5785

Com expliques a un nen què és Yom Kippur? No perquè conegui la teoria i doni una explicació més o menys coherent que satisfaci el rabí, sinó perquè interioritzi l'experiència dels Yamim Noraim que culmina en Yom Kippur. És molt difícil—fins i tot els adults no trobem paraules per explicar el que sentim o el que ens passa en Yom Kippur i per què és tan important.

Vaig aprendre del Rabí Kucera que una de les millors activitats perquè els nens entenguin què és Yom Kippur són els laberints on els nens han de "trobar el camí a casa" o ajudar algun animalet a "trobar la sortida" del laberint. Suposo que aquesta activitat volia mostrar que en Yom Kippur un ha de completar la seva teshuvá, el seu retorn, per dir-ho així, i l'activitat del laberint mostrava als nens, jugant, aquesta idea. Però, no és el mateix trobar la sortida d'un laberint que trobar el camí a casa. És la teshuvá una sortida o un retorn a casa? Si, en lloc d'una activitat per a nens, fos una activitat per a adults, què implicaria per a nosaltres el laberint?

La RAE defineix un laberint com un “lloc format artificialment per carrers i encreuaments, per confondre qui s'hi endinsi, de manera que no pugui encertar amb la sortida”. Els sinònims o afins a la paraula laberint serien: embolic, caos, confusió, enrenou, entre d'altres. És a dir, en castellà, la paraula laberint denota una certa confusió, un lloc on és difícil orientar-se i suposa un obstacle per trobar la sortida.

Curiosament, en anglès, en canvi, tenim almenys dues paraules equivalents al que en castellà anomenem laberint: labyrinth i maze. I no són el mateix. La definició de labyrinth, segons el diccionari Cambridge, és idèntica a la de la RAE, però la de maze és diferent. Un maze es defineix com un “complicat sistema de camins o passadissos per on la gent transita per intentar trobar la sortida per pura diversió”. És a dir, que un laberint és un lloc on un intenta trobar la sortida, ja sigui per sortir d’un embolic o per pura diversió, encara que hi ha dues paraules diferents per definir cadascun d'ells. Ja no es tracta només de trobar el camí a casa o una sortida, sinó de fer-ho en un estat de confusió o amb ànim de divertir-se.

En hebreu, la paraula laberint no existia com a tal fins que Eliezer ben Yehuda va encunyar la paraula: מָבוֹך (mavokh), que prové de boj, que podria traduir-se com a confós o perplex, més el prefix que l'acompanya. Molts recordareu l'arrel d'aquesta paraula, ja que dona títol en hebreu a Moré Nebukhim o Guia dels perplexos de Maimònides, que la va escriure precisament per guiar-nos en el camí de la Halakha, per tal que trobéssim una sortida a l'embolic dels textos talmúdics, per dir-ho així.

Però tornem a la metàfora del laberint com un lloc on ens sentim confosos o perplexos, seguint Maimònides, i amb moltes opcions per trobar una sortida, seguint un camí de prova/error, utilitzant la nostra memòria per saber on som, per on hem passat, cap a on anem, etc. O com un lloc on transitem amb el propòsit de passar una bona estona mentre intentem trobar la sortida, o el camí a casa. Què passaria si, en lloc de transitar pels carrers i passadissos del laberint, ensuméssim totes les barreres que el conformen?

Segons el Dr. Shlomo Deshen, catedràtic d'antropologia de la Universitat de Tel Aviv, Kol Nidrei és un d'aquests moments ubicats en un espai temporal de les nostres vides on cauen totes les barreres entre els éssers humans i Déu, entre nosaltres, entre els justos i els transgressors, entre la vida i la mort. Entrem en una altra dimensió en la qual traspassarem les barreres que ens envolten, ja siguin les que ens aferren al nostre jo, com al món que ens envolta, i ens trobem en un moment sagrat i transcendental que ens permet veure amb claredat i entrar en contacte amb la nostra essència. És com si, al laberint de la vida, de sobte estiguéssim al centre, enderrocant les barreres que el conformen per veure amb claredat cap a on ens dirigim.

A Yom Kippur ja no transitem per aquest laberint de la vida o de l'últim any que ens ha portat fins aquí, fins a aquest dia; ja no ens sentim confosos o perplexos davant els carrers i els passadissos que puguin obstaculitzar el nostre camí, ja sigui a casa o cap a la sortida. A Yom Kippur som capaços d'enderrocar les barreres que ens envolten i transcendir aquest laberint, aquest caos de confusió i incertesa que és la vida, i ens centrem en l'aquí i ara. I tot això comença en escoltar Kol Nidrei, l'expressió més poderosa de la paraula, capaç d'enderrocar les barreres que ens impedeixen veure la sortida o el lloc on pertanyem, perquè tinguem per davant un dia sencer connectats amb nosaltres mateixos, els que ens envolten i allò que es troba més enllà de tots nosaltres, i així decidir qui volem ser i com ho aconseguirem, ja sigui dirigint-nos a la sortida o tornant a casa.

Gmar Jatimà Tovà!

Rabina Irene Muzas Calpe