Entrevista a Neil Manel Frau-Cortes

1- Fes-nos una breu introducció sobre tu mateix

Gràcies per convidar-me a aquesta entrevista. Sóc Neil Manel Frau-Cortès (www.neilfrau.com), hazan, escriptor i músic, nascut a Palma, però resident a Estats Units des de fa prop de dues dècades. Vaig participar en Atid en els seus primers anys, des de la seva fundació.

2- Parla'ns del xuetes

Els xuetes o conversos de Mallorca són un tema realment apassionant. Són un grup humà distint, descendents de jueus forçats a convertir-se al cristianisme des del segle XIV ençà. Durant generacions han conservat la seva identitat única, en part degut a la cohesió interna, i en part per culpa de la discriminació que ha arribat als nostres dies. Diversos estudis demostren que, tot i ser un enfrontament que va perdent força amb els anys, encara hi ha molts mallorquins que miren els xuetes amb recel i no voldrien tenir amics d’aquest col·lectiu. En l’absència de vida jueva oberta, el xueta era la figura del jueu a discriminar. Això no obstant, del món xueta han sortit grans escriptors, polítics i dinamitzadors de la cultura catalana.

3- Com has viscut aquesta identitat xueta des de que eres petit? Parla'ns una mica de la teva infantesa

Part de la meva família és xueta, amb arrels dins el call de Palma. Quan jo era petit la discriminació i el prejudici era molt més present que no pas ara, i «xueta» era malauradament un insult habitual al pati de l’escola. Els xuetes eren i són reconeixibles pel seus cognoms, de manera que era impossible evitar ser reconegut com a tal. La majoria de mallorquins, emperò, n’ignorava la història; no sabia molt bé perquè aquest col·lectiu era tan «nociu», tot i que abundaven els mateixos arquetips que s’atribueixen als jueus (els xuetes són garrepes, mesquins, conspiratius, falsos catòlics, rics, només s’ajuden entre ells, etc.). El primer alcalde xueta de Palma, Ramon Aguiló, no fou escollit fins 1979, i la reacció no va ser precisament bona en molts àmbits.

4- A la teva web et presentes com a músic, escriptor, conferenciant i líder de ritual. Parla'ns una mica del perquè d'aquestes facetes.

Coincideixo amb tu que la meva activitat sembla una mica eclèctica! Crec que són una persona curiosa i creativa, i que això em mou a cultivar diversos aspectes. Els meus estudis són en literatura hebrea i en música jueva. A més, des de petit he estudiat música, he composat i actuat. La meva investigació principal té a veure amb el jueus catalans medievals i també amb la música sefardita. Sovint faig conferències i presentacions sobre temes relacionats, com la que vaig fer a Barcelona sobre reconstrucció del nússakh català. Finalment, com a hazan oficio noces, funerals i cerimònies jueves, però també desenvolupo cerimònies laiques, més comuns a EUA que a Catalunya. Hi ha un nombre creixent de gent arreu que no professa cap religió i, això no obstant, vol celebrar el seus nadons, matrimonis o funerals perquè això té un valor simbòlic i liminal. Com a líder litúrgic, els ajudo a construir la cerimònia laica que millor parli al seu cor. El mateix faig amb cerimònies jueves: rituals personalitzats.

5- Encara que estàs molt connectat a Catalunya i les Illes, vas mudar-te als EUA, quina va ser la raó?

Vaig anar a EUA per motius familiars, al principi de forma temporal. Havia estudiat Semítiques a Barcelona i vaig començar a treballar d’assistent bibliotecari de recursos hebreus al seminari rabínic RRC. Allà vaig aprofitar per estudiar i acabar un màster en Música Jueva i el títol de hazan. Posteriorment vaig fer el doctorat a Girona (a distància), mentre continuava treballant a Pennsilvània. Ara treballo catalogant i digitalitzant texts hebreus a la Universitat de Maryland, a Washington DC. Atès que tant el meu camp de recerca com família i molts amics són als Països Catalans, continuo connectat, encara que no vinc tan sovint com voldria.

6- Què ens podries explicar sobre el nússakh catala?

Aquest també és un tema molt extens. Els jueus catalans medievals tenien un cabal litúrgic textual i musical propi. En sabem detalls gràcies a escrits de l’època, d’autors com Adret i Duran. Quan els jueus varen haver d’abandonar el país se’n portaren amb ells aquest costums i fundaren sinagogues catalanes a Algèria, Itàlia, Grècia i altres països. Aquestes sinagogues eren de ritus català, barceloní i mallorquí principalment, i varen sobreviure fins al segle XX. Avui en dia que hi torna a haver sinagogues a Catalunya, hi ha tota una tasca de recuperació de la nostra herència jueva autòctona, distinta del comú sefardita.

7- Explica'ns una mica sobre les teves últimes obres

El meu darrer llibre, que vaig presentar a Barcelona el setembre passat, és una traducció d’un midraix medieval cabalístic anomenat Alfabeto de Rabí Akiva. Tracta sobre la forma de les lletres hebrees i el seu significat místic. L’anterior llibre Arc i Escut està basat en la meva tesi i és una anàlisi i traducció d’un tractat escrit pel rabí mallorquí Simó Duran (sXIV-XV), un personatge fascinant, filòsof, poeta, halakhista i metge. Hagué de fugir de Mallorca pels atacs de 1391 i després arribà a ser Gran Rabí d’Algèria. Acostumat a debatre amb missioners musulmans i predicadors cristians, escrigué aquest tractat comparant el judaisme a les altres dues religions. És un llibre inusual i molt interessant.

8- Algún projecte en el que estiguis treballant actualment?

Molts! M’agrada treballar en diversos fronts al mateix temps. Tinc en ment fer un enregistrament de peces musicals del nússakh català. Treballo en una biografia de Duran i un recull de la seva poesia. Al mateix temps exploro la possibilitat de fer un article o llibre sobre les sinagogues catalanes de Salònica, Roma i Alger.