Miriam Massons, cap de la Kashrut

Vaig ser membre d’Atid quan es va iniciar i vaig ajudar amb altres voluntaris a arranjar el local del carrer Castanyer perquè podés funcionar amb normalitat. Passats dos anys vaig marxar per motius personals.

Fa uns quatre anys vaig tornar quan vaig saber que Atid havia esdevingut masortí. Necessitava una comunitat jueva respectuosa amb l’halakhà i on homes i dones tinguessin els mateixos deures i drets, especialment a la sinagoga.

L’estada del rabí Berkowitz va ser molt important per a mi per la seva honestedat, coneixements i bondat. Ara crec que amb la rabí Irene tenim una persona molt qualificada i honesta i amb dedicació completa a la comunitat.

En retornar, vaig trobar una comunitat que en alguns aspectes anava fent la viu-viu i vaig pensar que fora bo ajudar a construir estructures funcionals. Refer la cuina crec que és una passa important per millorar el local i tenir una cuina kaixer, és a dir, on tothom sense excepció se senti benvingut i, a més, disposar d’un espai de trobada, convivència i acollida. Ara voldria que la biblioteca amb el temps esdevingués també un lloc de trobada i d’aprenentatge per compartir coneixements i fruir-ne.