ROSH HASHANAH 5785
En aquests dies ens reunim per celebrar junts una festivitat sense nom, a la qual a la Torà només se la coneix pels seus apel·latius com yom hazikaron (dia del record) o yom truah (dia del toc del xofar) i de la qual només sabem quan s'ha de celebrar: el primer dia del setè mes. Posteriorment, els rabins debatran al Talmud a què es refereix la Torà quan parla del setè mes, oferint dues alternatives: o bé es tracta de Tishrei, o bé es tracta de Nisan. Al Talmud Bavli RH 10b i 11a tenim un majloket o desacord entre el rabí Eliezer, que creu que Rosh Hashanah s'ha de celebrar al mes de Tishrei, i el rabí Yehoshua, que creu que s'ha de celebrar al mes de Nisan. Per això donen moltes raons, entre altres, argumenta el rabí Eliezer que al mes de Tishrei és quan els arbres donen fruit i quan plou (Gènesi 1:11; 2:6), i el rabí Yehoshua que al mes de Nisan és quan els animals decideixen aparellar-se (Salm 65:14). Finalment, i després de molt discutir, decideixen que els anys es comptaran a partir de Tishrei, però que els no-jueus compten a partir de Nisan. Sembla que Tishrei és una opció més, diguem-ne, universalista, i Nisan una opció més particularista. Així que al Tishrei celebrem l'aniversari del món, i quan arribi Nisan, celebrarem un altre naixement: el d'Israel com a poble lliure, però això és una altra història.
Solem dir que a Rosh Hashanà celebrem l'aniversari del món, encara que en rigor és l'aniversari de l'ésser humà, perquè, segons el rabí Eliezer, el món va començar a crear-se el 25 d'Elul, i l'1 de Tishrei és quan es va crear l'ésser humà. Així doncs, hauríem de celebrar l'aniversari del món el 25 d'Elul i avui, l'1 de Tishrei, el de l'ésser humà? I si avui és l'aniversari de l'ésser humà, per què diem que és l'aniversari del món?
Si l'1 de Tishrei es va crear l'ésser humà (que correspondria al sisè dia de la Creació), llavors el 2 de Tishrei, Déu va ordenar consagrar el dia setè, és a dir, el Shabbat. Rosh Hashanà és l'única festivitat que se celebra durant dos dies tant a la Diàspora com a Eretz Israel, com si es tractés d'un llarg dia que abastaria l'1 i el 2 de Tishrei, pel que a Rosh Hashanà no només celebrem l'aniversari de l'ésser humà, sinó el dia en què es va completar la Creació i quan vam rebre el nostre primer regal: el Shabbat.
Així que a més de l'aniversari de la Creació, i de l'aniversari de l'ésser humà, avui celebrem l'aniversari del Shabbat. Segons la tradició, el primer Shabbat va ser un llarg dia en el qual mai es va fer de nit. Al setè dia no llegim allò de "vayehi erev, vayehi boker yom shevií", ja que només hi va haver llum aquell dia. Fins i tot la nit va descansar aquell primer Shabbat, de manera que l'ésser humà no va conèixer la foscor fins després de Shabbat, i això el va espantar, perquè va creure que mai més tornaria a veure la llum i que sempre estaria submergit en la foscor. Per això Déu li va ensenyar a fer foc, perquè no temés la foscor i així, segons el midraix, va néixer l'Havdalà. En acabar el primer Shabbat vam aprendre què era la por per primera vegada, però també vam aprendre a no témer la foscor. I a més vam rebre un altre regal: la capacitat de crear foc, i per tant, llum.
Avui, en celebrar Rosh Hashanà, sembla que en lloc de tenir dos dies de llum contínua, vivim immersos en una foscor perpètua des de fa gairebé 12 mesos. Alguns viuen des de fa gairebé dotze mesos en la foscor dels túnels, segrestats, privats de llibertat, privats d'estar amb les seves famílies. L'odi que porta l'ésser humà a perpetrar fets inenarrables i inimaginables contra aquells que l'envolten, l'adoctrinament que ensenya a odiar i deshumanitzar l'altre, és la foscor més terrible a la qual ens podem enfrontar. Avui, més que mai, necessitem aprendre a fer foc una altra vegada, a crear llum per il·luminar la llarga nit en la qual estem submergits. Potser aquests rituals que ens conviden a afrontar en comunitat els bons i els mals moments, a compartir paraules, cançons i menjar, siguin la manera d'encendre una petita llum que ens ajudi a tots a vèncer la foscor de l'odi i la por que engoleix les nostres ànimes. Així que avui units celebrem l'oportunitat de compartir la dolçor de la mel, les benediccions de la magrana amb la confiança que al final tot anirà bé. Shana Tova!
